dilluns, 18 de maig de 2009

Hem arribat al treball de final de curs, ara veurem què heu après i de quina manera heu millorat la vostra ortografia i el vostre vocabulari. Per fer-la podem usar l'Open Office o bé l'NVU, un programa pensat per a l'edició de pàgines web. Tots els ordinadors l'han de tenir, comprovau-ho. A la pantalla us explicaré alguns detalls del seu maneig.
El vostre treball ha de començar fent un bon magatzem d'imatges fixes o en moviment. Heu de fer una carpeta amb les vostres inicials, més o menys així: websvj; a dins aquesta n'hi ha d'haver una altra per les fotos. Cadascuna de les pàgines s'ha de numerar d'aquesta manera svj1, svj2, etc.
En tenir un bon caramull de les fotos que haureu de mester -sempre convé que us en sobrin- podreu començar a treballar les pàgines. També podeu escanejar fotos vostres si voleu.
Primer de tot heu de fer una portada, llavors una autobiografia i una pàgina dedicada al tema que hàgiu triat: la música, els cans, la colombofília, el te, la jardineria, les motos, etc... el que sigui.
Un cop hàgiu fet les pàgines, caldrà enllaçar-les i comprovar que tot funcioni.

Alemanya, Bulgària i Grècia

El nostre centre coordina un projecte educatiu, en el marc del programa Grundtvig de la UE, juntament amb col·laboradors de Brandenburg, RFA; Lesbos, Grècia i Veliko Tarnovo, Bulgària. El producte final de la nostra feina és un material interdisciplinar que té com a eix l'estudi de la història d'Europa al llarg del segle XX des de la perspectiva d'Alemanya, Bulgària, Grècia i els Països Catalans. La llengua vehicular del projecte és l'anglès, però també es publicaran els materials en alemany, búlgar, català i grec. Tot aquest material està pensat per servir a les classes dels alumnes adults, no tan sols en el camp de la Societat, sinó també de la Comunicació o de l'àmbit científicotecnològic.
Segurament teniu idea d'alguns d'aquests països, però possiblement es pot millorar molt. Es tracta de cercar informació sobre aquests llocs i fer-ne un resum. Podeu parlar de la història, de la cultura, de la gastronomia, del medi ambient, etc. També podeu cercar imatges i incloure-les al vostre text. Quan ho hàgiu fet, podreu desar-ho com a Eurostory. Al final esper que tengueu una aproximació més detallada als països d'on provenen els nostres socis o col·laboradors en el projecte.

dilluns, 27 d'abril de 2009

NAVEGAR PER INTERNET

No cal que us digui com és d'important la Xarxa per a la vida actual. Tot reconeixent que també es pot viure sense, ja hi ha moltes activitats i informacions que la fan pràcticament imprescindible. Aquests dies hi ha hagut un concert del dinosaure Bob Dylan a Londres, només s'havia anunciat a través d'internet i les entrades només es podien comprar en línia. Farem servir el navegador mozilla per començar unes pràctiques de recerca d'informació. Provau d'anar a l'adreça alternativa: htpp://www.nitium.com/googlecat/ i des d'allà mirau de trobar informació sobre les persones següents:
Angela Davis, Antoni Coll Prohens, Joan Alcover, Camille Paglia, Ulrike Meinhof, Ion Cristoreanu, Gerda Taro, Paul Lafargue, Enzo Ferrari, Maria Antònia Oliver, Carlos Gardel, Lluís Companys i Empar Moliner.
En haver trobat la informació mínima que us permeti identificar-los, escriviu-ne un resum que després desareu com a recerca_cat

Urbanitat i cortesia

"Regles que deuen seguir-se a la taula.
S'ha dit sempre que el lloc on es coneix més la bona criança de les persones, és a la taula; i això és una gran veritat. La primera regla que s'ha de seguir és la puntualitat tant al ser cridats per anar a dinar o sopar, com si s'ha d'assistir a algun convit. Abans d'anar a la taula és precís rentar-se les mans. Per a seure s'ha d'esperar que els superiors ho hagin fet; i quan, ja tots asseguts, es va a començar a menjar, es procurarà no posar els colzes sobre la taula, ni les mans sota d'ella, sinó sobre les estovalles, apoiant sols l'avantbraç; es desplegarà el tovalló, que a casa i en dinars íntims, podrà posar-se en la forma que es vulgui, però en dinars de convit sols sobre la falda; el tovalló s'ha d'usar sempre que s'ha servit alguna cosa líquida, com salses, i abans i després de beure. Com que els dits no s'han d'embrutar, s'ha de recordar que el tovalló no ha de servir d'eixugamans. S'ha de menjar sense fer soroll i sense ensenyar el menjar als demés quan ja s'hagi introduït a la boca; es menjarà sempre amb la cullera o forquilla, però mai amb el ganivet ni amb les dents, sinó amb les puntes dels dits, sense passar-se'ls massa per les mans. Tampoc s'escuren els plats amb el pa. No s'ha de menjar massa de pressa, perquè indica golafreria; ni massa poc a poc, perquè denota peresa."

Emília Furió Monsech. Nocions d'urbanitat i cortesia. Rafael Casulleras: Barcelona (1930) p. 25

Els anys 30 aquestes normes semblaven del tot indiscutibles. Potser ara també, no ho sé del cert. Segurament altres parts del llibre, subtitulat Comportament que deuen observar les nenes, alçarien una mica de polseguera als nostres dies. Es tracta de veure, d'acord amb el text, què en pensau de les normes d'urbanitat i cortesia. Són vigents en els temps que correm? Són conegudes de la majoria de la població? Estan passades de moda? Desau tots els vostres comentaris com a urbanitat_ca

dimecres, 25 de març de 2009

Memòria històrica

Cal conservar la memòria col·lectiva, saber què va passar, quines coses ens són útils i quines altres cal rebutjar de les que succeïren en el passat. El que no ens podem permetre és el luxe d'ignorar d'on venim, què va passar a les generacions anteriors, com era abans el nostre món.
En el cas del que s'ha anomenat "memòria històrica", existí una voluntat d'esborrar el que havia succeït, de fer desaparèixer el rastre de persones, associacions, partits, sindicats, fets històrics, simulacres de judici, afusellaments, desaparicions, segrests...
La gent que patí directament aquests fets, perquè indirectament fou gairebé tothom, té dret a recuperar la memòria, i en molts casos les despulles, dels seus avantpassats. Tenen tot el dret a reclamar l'anul·lació de judicis que se celebraren sense cap garantia jurídica. Tenen dret a obtenir la reparació de la memòria d'aquelles persones que se situaren al costat de la democràcia i per això patiren la repressió d'aquells que se sublevaren a favor del feixisme i contra la llibertat.
Dedicarem la festa de Son Canals, el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril, a "refrescar" la nostra memòria històrica. Com a part d'això, hi ha un concurs de treballs sobre tot plegat. Hi podeu participar arreplegant informació sobre qualcú que visqué els fets que esmentam: la República de 1931, el cop d'estat de juliol del 36, la guerra d'Espanya, la repressió de la postguerra, etc. Potser trobareu el personatge al vostre cercle de familiars o amics. És qüestió de provar-ho!
Vet aquí diferents enllaços que us seran útils per aprofundir en el tema:
Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de les Illes Balears
Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya
Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Castelló
Memòria i Història de Manresa
CEBE Gandesa
Espais de la batalla de l'Ebre. Corbera d'Ebre.
Els fideus den Josep Vílchez
Memorial de l'Exèrcit Popular
Amical de Mauthausen


Crec que amb això n'hi haurà prou per començar. Podeu desar els vostres treballs com memoria_historica

dimecres, 18 de març de 2009

CONTINUAU LES HISTÒRIES

Vet ací quatre textos que necessiten un desenllaç. Vosaltres sereu les autores i autors que els donareu acabament. Triau-ne dos i mirau com solucionau els problemes dels protagonistes.

Em va estranyar no veure cap embarcació que entràs ni sortís de Cabrera. Vaig posar proa cap al moll i tot el port era buit. Al moll no hi veien ningú, cap senyal de vida...

No els van enxampar pels pèls: la policia va confondre el lloc on l'Ardiaca estava en aquell moment amb el que havia estat anteriorment. Van detenir en Luengo, un tècnic de la SEAT, que anteriorment havia tingut l'Ardiaca a casa...

Tornava amb el llaüt cap al Port i vaig notar que el motor començava a fallar. Vaig descobrir amb espant que el depòsit de gasoil era pràcticament buit. El penjat del meu germà no havia pensat a posar-n'hi, com sempre, i ara jo em trobava a més de 3 hores enfora del Port i amb el motor a punt d'aturar-se...

Va anar a l'excusat en sortir de la darrera classe de la nit. S'hi va torbar més que no feia comptes i de cop, se'n temé que s'apagava el llum. Sort que a l'excusat hi havia una mena de llumet d'emergència. Va cridar però ningú la va sentir. S'havia quedat tancada amb clau dins Son Canals...

En haver donat una continuació a les diferents històries les podeu desar com a conte1, conte2, conte3 i conte4.

dilluns, 16 de març de 2009

Ara provarem de veure si sou bons guionistes de còmic. Vet aquí uns còmics, d'autors diferents, que tenen en comú viure a les Illes Balears i Pitiüses.
Heu d'escriure un guió per als 4 fragments d'historieta. O sigui situar-los dins el context que vosaltres decidiu, per tal que tothom pugui entendre de què van les historietes. Un cop fet això, només us cal inventar-vos els diàlegs per als personatges que hi apareixen. Els heu de posar a les bafarades o globus que hi ha buits.

dimecres, 11 de març de 2009

Pràctiques epistolars

Actualment no és freqüent que la gent escrigui cartes, em referesc a aquelles que s'envien per correu postal, no l'electrònic. Potser qualcú de vosaltres no n'ha escrit cap mai.
La literatura epistolar, que és així com anomenam els reculls de cartes, ha donat obres molt famoses. Per posar només un exemple, la novel·la Frankenstein de Mary Shelley, més coneguda en les seves versions cinematogràfiques.
Provareu d'escriure tres cartes diferents:
a) una carta a un amic o amiga vostres des de la Xina on heu anat a passar mig any. Desau-la com a amistat_cat
b) una carta sol·licitant un lloc de treball en una fàbrica de reciclatge de Residus Sòlids Urbans. Desau-la com a treballar_cat
c) una carta al director d'un diari per expressar la vostra queixa sobre el mal estat dels jardins públics de davant ca vostra. Desau-la com a queixa_cat

Ja podeu imaginar que l'estil de les cartes ha de ser adient a qui van adreçades i al tema de què tracten.

dilluns, 2 de març de 2009

GUIES DE MUNTANYA
Imaginau que heu estat llogats com a guies de muntanya per una associació de la tercera edat de Menorca. Són gent d'entre 60 i 75 anys i estan en bona forma física com a caminadors infatigables. Volen que els passegeu per la serra de Tramuntana durant tres dies. Abans de començar la passejada els heu de donar detalls per escrit de les activitats que duran a terme.

El grup és format per quinze persones. Sou dos guies que coneixeu, com el call de la vostra mà, tota la serra. Disposau de tot tipus de material d'acampada i d'escalada. Els heu d'explicar:

• L'itinerari detallat que seguireu
  
• Què han de dur? Llista detallada del material que han de menester per a aquesta època.
• On dormiran?
• Com funcionarà la qüestió del menjar i beure?

Un cop enllestida l'explicació, l'heu d'arxivar com a tramuntana_cat

dilluns, 16 de febrer de 2009

Traduir no és una tasca fàcil. Impossible fer-ho sense l'ajut d'un diccionari. Els trobareu a la prestatgeria del fons de la classe.
Es tractarà de traduir aquests textos que us he fotocopiat al català. Malavejau, sinònim de procurau, que la traducció "soni" bé. De vegades traduir un mot o una frase, de forma massa literal, pot dur a resultats deplorables.
En haver-ho traduït, podeu desar-ho a la vostra carpeta com a traduccio1_cat o traduccio2_cat

Literatura, cosa de folls

Alonso Quijano va enfollir per causa dels llibres i és que la literatura sempre hi ha hagut bojos per la literatura.
De les moltes coses que s'han dit sobre Cervantes i la seva obra en aquesta pàgina se'n fan un ressò gairebé de web oficial.