"Regles que deuen seguir-se a la taula.
S'ha dit sempre que el lloc on es coneix més la bona criança de les persones, és a la taula; i això és una gran veritat. La primera regla que s'ha de seguir és la puntualitat tant al ser cridats per anar a dinar o sopar, com si s'ha d'assistir a algun convit. Abans d'anar a la taula és precís rentar-se les mans. Per a seure s'ha d'esperar que els superiors ho hagin fet; i quan, ja tots asseguts, es va a començar a menjar, es procurarà no posar els colzes sobre la taula, ni les mans sota d'ella, sinó sobre les estovalles, apoiant sols l'avantbraç; es desplegarà el tovalló, que a casa i en dinars íntims, podrà posar-se en la forma que es vulgui, però en dinars de convit sols sobre la falda; el tovalló s'ha d'usar sempre que s'ha servit alguna cosa líquida, com salses, i abans i després de beure. Com que els dits no s'han d'embrutar, s'ha de recordar que el tovalló no ha de servir d'eixugamans. S'ha de menjar sense fer soroll i sense ensenyar el menjar als demés quan ja s'hagi introduït a la boca; es menjarà sempre amb la cullera o forquilla, però mai amb el ganivet ni amb les dents, sinó amb les puntes dels dits, sense passar-se'ls massa per les mans. Tampoc s'escuren els plats amb el pa. No s'ha de menjar massa de pressa, perquè indica golafreria; ni massa poc a poc, perquè denota peresa."
Emília Furió Monsech. Nocions d'urbanitat i cortesia. Rafael Casulleras: Barcelona (1930) p. 25S'ha dit sempre que el lloc on es coneix més la bona criança de les persones, és a la taula; i això és una gran veritat. La primera regla que s'ha de seguir és la puntualitat tant al ser cridats per anar a dinar o sopar, com si s'ha d'assistir a algun convit. Abans d'anar a la taula és precís rentar-se les mans. Per a seure s'ha d'esperar que els superiors ho hagin fet; i quan, ja tots asseguts, es va a començar a menjar, es procurarà no posar els colzes sobre la taula, ni les mans sota d'ella, sinó sobre les estovalles, apoiant sols l'avantbraç; es desplegarà el tovalló, que a casa i en dinars íntims, podrà posar-se en la forma que es vulgui, però en dinars de convit sols sobre la falda; el tovalló s'ha d'usar sempre que s'ha servit alguna cosa líquida, com salses, i abans i després de beure. Com que els dits no s'han d'embrutar, s'ha de recordar que el tovalló no ha de servir d'eixugamans. S'ha de menjar sense fer soroll i sense ensenyar el menjar als demés quan ja s'hagi introduït a la boca; es menjarà sempre amb la cullera o forquilla, però mai amb el ganivet ni amb les dents, sinó amb les puntes dels dits, sense passar-se'ls massa per les mans. Tampoc s'escuren els plats amb el pa. No s'ha de menjar massa de pressa, perquè indica golafreria; ni massa poc a poc, perquè denota peresa."
Els anys 30 aquestes normes semblaven del tot indiscutibles. Potser ara també, no ho sé del cert. Segurament altres parts del llibre, subtitulat Comportament que deuen observar les nenes, alçarien una mica de polseguera als nostres dies. Es tracta de veure, d'acord amb el text, què en pensau de les normes d'urbanitat i cortesia. Són vigents en els temps que correm? Són conegudes de la majoria de la població? Estan passades de moda? Desau tots els vostres comentaris com a urbanitat_ca
1 commentaire:
A mi m'ha agradat, a més d'un que jo conec no li vindria malament llegir-lo...
Enregistrer un commentaire